Darius Vilàs. Estudios de mujer sentada. Dibujo a lápiz sobre papel. 33 cm x 26 cm.

Pintor y grabador del siglo XX nacido y muerto en Barcelona (1880-1950). Curso estudios artísticos en la Escuela de Llotja de Barcelona y obtuvo una bolsa de viaje para completar su formación en Roma y Paris. En sus principios, pinto muchos paisajes pirenaicos y de la Costa Brava. En diversas exposiciones a las que concurrió presento obras al pastel, dibujos coloreados y grabados al aguafuerte, demostrando un buen dominio de las diversas técnicas. Después se especializo en la decoración mural y en el arte religioso. Miembro del Círculo de Sant Lluc, expone en la colectiva que lleva a cabo el Círculo en la Sala pares de Barcelona en 1908. Tambien participa en 1910 en la exposición de Retratos y Dibujos de Barcelona, en la sexta Exposición Internacional, en 1911 y en las municipales de 1922 y 1923. En 1914 realiza su primera obra importante, la decoración del salón de fiestas de las Escuelas del Bosque del Ayuntamiento de Barcelona. Al año siguiente trabaja en la capilla de la iglesia parroquial de Sitges a instancias del americano Deering, que se había convertido en el mecenas de la ciudad del Garraf. Tambien realiza los grandes plafones al óleo que hay en el Palacio March de Palma de Mallorca y los de la Casa Roig de Barcelona. Igualmente, pinta en la Seo de Palma de Mallorca, en el Fomento  de la Piedad, en la iglesia de San Jose Oriol y en la iglesia  parroquial del Carmen en Barcelona, en Loyola (Guipúzcoa), el Vía crucis de la montaña de Montserrat, en las iglesias parroquiales de San Pol de Mar, de San Juan de Reus, de Santa Coloma de Gramanet, etc. Muchas de sus obras fueron destruidas o estropeadas durante el año 1936, año de inicio de la Guerra Civil. Su obra más importante se considera que fue el mural realizado para el Palacio de la Agricultura en la Exposición Internacional de 1929, junto con el tríptico  que lleva a cabo para la iglesia  de Montserrat. Destaca igualmente en su pintura de caballete, al óleo y en la acuarela, el grabado al aguafuerte y el dibujo a lápiz. Inicialmente cautivado por el naturalismo placido que el Circulo de Sant Lluc difundía  de la mano de Juan Llimona, desemboca mas tarde en una etapa totalmente noucentista pero sus temas y ejecución vuelven al final a un realismo placido y rural siempre con destacadas implicaciones religiosas, cosa que lo hace comparable a Mauricio Denis. Participa en muchísimas exposiciones y certámenes y obtiene diversos galardones y premios, entre los cuales cabe destacar el conseguido en el concurso “Barcelona vista por sus artistas” (1930) y el del Salón de Primavera de 1934, el nombramiento de socio de honor del Salón de Otoño de Madrid y la primera medalla que le fue otorgada en el V Salón de Otoño de Palma de Mallorca.

Pintor i gravador del s. XX nascut i mort a Barcelona (1880 – 1950). Va cursar estudis artístics a l’escola de Llotja de Barcelona i va obtenir una borsa de viatge  per completar la seva formació a Roma i a París. En els seus començaments, va pintar molts paisatges pirinencs i de la Costa Brava. En les diverses exposicions a les que va concórrer presentà obres al pastel, dibuixos acolorits i gravats a l’aiguafort, demostrant un bon domini de les diverses tècniques. Després es va especialitzar en la decoració mural i en l’art religiós. Membre del Cercle de Sant Lluc, hi exposà en la col·lectiva que feu el Cercle a la Sala Parés el 1908. També participà el 1910 en l’Exposició de Retrats i Dibuixos de Barcelona, en la sisena Exposició Internacional, el 1911, i en les municipals del 1922 i 1923. El 1914 realitzà la seva primera obra important, la decoració del saló de festes de les Escoles del Bosc de l’Ajuntament de Barcelona. L’any següent treballà en la capella de l’església parroquial de Sitges a instàncies de l’americà Deering que s’havia convertit en el mecenes de la ciutat del Garraf. També realitzà els grans plafons a l’oli que hi ha al Palau March de Palma de Mallorca i els de la Casa Roig de Barcelona. Igualment, pintà a la Seu de Palma de Mallorca, al Foment de la Pietat, a l’església de Sant Josep Oriol i a l’església parroquial del Carme de Barcelona, a Loiola (Guipúscoa), al viacrucis de la muntanya de Montserrat, a les esglésies parroquials de Sant Pol de Mar, de Sant Joan de Reus, de Santa Coloma de Gramenet, etc. Moltes de les seves obres van ser destruïdes o malmeses durant l’any 1936.La seva obra més important es considera que fou el mural realitzat per al Palau de l’Agricultura en l’Exposició Internacional del 1929 junt amb el tríptic que executà per a l’església de Montserrat. Destaca igualment en la seva pintura de cavallet, a l’oli i a l’aquarel·la, el gravat a l’aiguafort i el dibuix a llapis. Inicialment captivat pel naturalisme plàcid que el Cercle de Sant Lluc difonia de la mà de Joan Llimona, desembocà més tard en un etapa totalment noucentista però els seus temes i execució tornaren al final a un realisme plàcid i rural, sempre amb destacades implicacions religioses, cosa que el feu comparar a Maurice Denís. Participà en moltíssimes exposicions i certàmens i obtingué diversos guardons i premis, entre els quals els més destacats són, potser, el premi que obtingué en el concurs “Barcelona vista pels seus artistes” (1930) i el del Saló de Primavera (1934), el nomenament de soci d’honor del Saló de Tardor de Madrid i la primera medalla que li va ser atorgada al V Saló de Tardor de Palma de Mallorca.

Darius Vila Fernandez
Painter and engraver s. XX born and died in Barcelona (1880-1950). He studied art at the School of Barcelona. Exchange and obtained a travel grant to complete his training in Rome and Paris. In the beginning, he painted many landscapes of the Pyrenees and the Costa Brava. In several exhibitions in which it stood presented works, pastel drawings and etchings colored etching, demonstrating a mastery of the various techniques. Then he specialized in mural decoration and religious art. Member of the Academy of Sant Lluc, he exhibited in the group do the Circle in the Sala Parés in 1908. Also in 1910 he participated in the Exhibition of Portraits and Drawings of Barcelona, ??in the sixth International Exhibition in 1911, and in the city in 1922 and 1923. In 1914 he made his first important work, decorating the ballroom of the Forest Schools of the City of Barcelona. The following year he worked in the chapel of the parish church of Sitges at the request of the American Deering had become the patron of the city of Garraf. Also made large panels oil that is in the Palau March in Palma de Mallorca and Barcelona Red House. Also painted the Cathedral of Palma de Mallorca, the Foment de la Pietat (Promotion of Mercy), in the church of Sant Josep Oriol and the church of Carme de Barcelona, ??Loyola (Gipuzkoa), the ordeal of the mountain of Montserrat, in the parish churches of Sant Pol de Mar and Sant Joan de Reus, Santa Coloma de Gramenet, etc. Many of his works were destroyed or damaged during 1936. The considered his most important work that was done by the mural at the Palace of Agriculture at the International Exhibition in 1929 along with the brochure for running Church of Montserrat. Also emphasizes in his easel paintings in oil and watercolor, the etching and drawing pencil. Initially captivated by the gentle naturalism Cercle de Sant Lluc spread the hand of Joan Llimona, resulted in a later stage fully noucentista but its themes and running again at the end of a peaceful and rural realism, always prominent religious implications, which then compare that to Maurice Denis. He participated in many exhibitions and competitions and won several prizes and awards, among which the most important are perhaps the prize won in the contest "Barcelona seen by artists" (1930) and Hall of Spring (1934) the appointment of honorary member of the Salon d'Automne in Madrid and the first medal was granted to V Autumn Salon of Palma de Mallorca