1933 1939 Tarjeta amb Agraiment de P. Bosch Gimpera Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona

1933 1939 Tarjeta amb Agraiment de P. Bosch Gimpera Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona

mecanografiado: Agraït a la felicitació Bones festes

P. Bosch Gimpera

Rector de la Universitat Autònoma 

de Barcelona

************************************************************************

Fou fill de Pere Bosch i Padró, de La Roca del Vallès, i de Dolors Gimpera i Juncà, mestra de brodats natural de Lloret de Mar. Inicià estudis de dret però passà a fer els de filosofia, tot especialitzant-se en filologia clàssica i va ampliar estudis a Berlín, on el mestre Ulrich von Wilamowitz-Möllendorf el dirigí cap a la prehistòria. Les seves primeres publicacions van ser sobre la civilització cretomicènica (1912) i sobre l'origen de la tragèdia grega (1913). També va traduir Homer. L'any 1915 va ser nomenat director del servei d'excavacions de l'Institut d'Estudis Catalans i professor dels Estudis Universitaris Catalans. El 1916 fou nomenat catedràtic d'història antiga a la Universitat de Barcelona. El 1919 publicà Prehistòria catalana. Ja des d'aquella època primerenca es mostra decididament partidari de l'ús de la llengua catalana en les publicacions científiques. A partir del 1919 i fins a la seva mort va mantenir una amistat i correspondència privada amb el seu alumne i company Lluis Pericot i Garcia. Un altre deixeble important fou Josep de Calassanç Serra i Ràfols. Fou un dels creadors de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnografia i Prehistòria, i el 1929 organitzà a Barcelona el Congrés Internacional d'Arqueologia. Amb l'obra Etnografía de la península Ibèrica (1932) desenvolupa tesis innovadores que li donarien renom. A partir de 1933 és nomenat rector de la Universitat de Barcelona. Militant d'Acció Catalana, es va implicar en la política de la Generalitat republicana, ocupant els càrrecs de rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939) i de Conseller de Justícia en el govern de Lluís Companys (1937-1939). Va ser empresonat al vaixell Uruguay juntament amb altres membres del govern català després dels fets del sis d'octubre de 1934, cosa que va provocar protestes internacionals. Després de la guerra civil hagué d'exiliar-se a Mèxic, on fou professor a la Universidad Nacional Autónoma de México i a l'Escuela Nacional de Antropología. Posteriorment va ser sotmès a una campanya de desprestigi a la Universitat de Barcelona dominada pels franquistes. El 1945 va publicar a Mèxic La formación de los pueblos de España. Va donar nombrosos cursos i conferències i del 1948 al 1952 fou cap de la divisió de filosofia i humanitats de la UNESCO. El 1971 obtingué la nacionalitat mexicana. Tres anys més tard, el 1974, va morir a Ciutat de Mèxic.