La decadencia de la mentida (1898) no es nomes un dels dialegs de mes abast teoric dOscar Wilde, sino que representa el seu manifest antinaturalista i una contribucio tan notable com polemica, fins i tot avui dia, al debat sobre el valor de lart. Per Wilde, quan sexigeix a lart que renuncii a la bellesalaspiracio humana mes elevadaper assolir la veritat, se sacrifica una de les capacitats mes extraordinaries de lesser huma: la de transformar la realitat. Crear significa ordir mentides meravelloses per convertir el mon en un lloc digne del nostre esbalaiment. I quan lArt aconsegueix alliberar-se de les cadenes del realisme, deixa dimitar la Natura i la Vida i nesdeve el model.