Durant molt temps, la Hugueta Sagan va creure que acom·plir els somnis era bufar i fer ampolles. El pare, tot i estarmolt enfeinat amb la direccio de lescola pia on ella aratreballava, sempre lhavia sobreprotegit, en contrast ambla mare, que en tot moment li havia deixat els limits benclars. La mare no havia estat gaire afectuosa, tampoc es·querpa. Existia un adjectiu per aquell terme mig que lapogues definir? Sovint els termes mitjos es queden senserepresentacio linguistica. Les dones hem de parar esmenta tot, Hugueta, si no, estem abocades a perdre els trens,li deia sovint. Aquella manera de parlar de la mare li haviatret sempre de polleguera.Parar esmentes el que ellahagues pogut fer!Parar esmentera una expressio tan ar·caica! Per que no deia anar en compte com tothom? Aviatfaria quaranta anys i daquella jove intrepida i contestatarianomes quedava el pas ferm. Clac, clac, clac.