L’autora va escriure: «Et pots enamorar d’un pis, d’un passeig?».
Ara, després de gairebé trenta anys de viure a la Rambla, ho pot afirmar rotundament, sense cap espurna de dubte.
I és precisament aquest pis i aquesta Rambla que sembla que li hagin dictat les quatre històries, li hagin dibuixat aquests personatges que van viure, gaudir i patir en aquest pis, en aquest principal des de la segona meitat del segle XIX fins gairebé avui mateix.
Hi trobareu diferents veus, diferents registres. A vegades el realisme impera, altres es vesteix de tons esperpèntics, poètics; també hi podem trobar cops salpicats d’humor una mica àcid.