Josep Lorman ens ofereix, en un estil àgil i precís, carregat dironia, el retrat dun home urbà tipus, engolit per una quotidianitat asfixiant. Si en la primera meitat de la novella la caiguda del protagonista sembla imparable, en la segona, aconsegueix redreçar-se a partir duna singular actitud personal, que va des de la pràctica de lescriptura fins a lassassinat.