"1996,tapa tova amb solapes.SINOPSIS:La gràcia dels articles de Monzó és que estan escrits des de la perspectiva del ciutadà normal que no està gens disposat a perdonar cap bestiesa per raons de peatge cultural o polític. Com qui no vol la cosa, Monzó deixa anar un discurs crític d'una gran radicalitat. Monzó ha exercit una funció periodística aparentment banal -comentaris humorístics- i, en el fons, d'una gran profunditat. El seu secret és haver trobat l'equilibri entre el cosmopolitisme i l'arrelament, entre el desencant i el compromís, entre les idees i les ganes de pendre copes."" PATRÍCIA GABANCHO,"