Jo no t’espere Sebastià Bennasar 2008 impecable 1a ed 2008 El Gall Editor, El Cabàs, 30

+ Jo no t’espere Sebastià Bennasar 2008 impecable 1a ed 2008 El Gall Editor, El Cabàs, 30. Rústica amb solapes. Molt bon estat, com nou. Preu: 12 euros. (8427)

El 8 de juliol de 2006 el Papa Ratzinguer va visitar la ciutat de València. Foren més de 24 hores amb milenars de pelegrins ocupant la ciutat amb el beneplàcit del govern i de l’Ajuntament, ambdós en mans del PP. Durant aquest període de temps el comissari Jaume Fuster, haurà de fer front a l’assassinat d’un capellà i una monja vinculats a una trama de corrupció immobiliària i de tràfic de drogues. Tot en una València on part de la població li va dir al Papa “Jo no t’espere”.

Manual negre d’amor(26.06.2008) Joan Marí. [...] En Sebastià devia tenir llavors vint o vint-i-un anys i era un clar exponent de l’anomenada Generació X a qui, com a la resta dels seus contemporanis generacionals, marcaria per sempre més la música de Nirvana, el suïcidi de Kurt Cobain i l’himne grunge Smells like a teen spirit. En aquests dotze anys que han passat des d’aquell matí en què assistírem plegats a una roda de premsa clandestina que feien els tres guanyadors dels Premis Octubre a la redacció del setmanari El Temps, en Sebastià ha bastit el que podríem qualificar de prolífic inici d’una, esper i desig, brillant i llarga carrera literària. I sobretot, he guanyat un bon amic. Al llarg d’aquest camí, una part del qual he tingut el plaer de compartir, hem confluït també en l’amor a la ciutat que ens va unir, una estima que uneix més que no us podeu pensar. Perquè això és el que és aquest ‘divertimento’ negre titulat Jo no t‘espere, una sincera declaració d’amor a València; un homenatge no exempt de la bipolaritat que comporta estimar la ciutat on estan destinats el comissari Jaume Fuster i el seu amic l’inspector Josep, dos personatges que simbolitzen aquests sentiments contradictoris, en un crescendo amorós de Fuster -‘una ciutat que odiava i estimava a parts iguals’- i una desafecció progressiva de Josep, que la vol perdre de vista i recomana el mateix al seu cap: ‘I et recoman que facis el mateix, cerca una bona plaça i deixa aquesta ciutat de merda’. Però el llibre d’en Sebastià Bennasar és també un crit d’esperança, expressat per boca de Fuster: ‘El problema és que no era tan fàcil. València me començava a agradar i creia que no era una ciutat perduda del tot, que no hi havíem de renunciar tan fàcilment’. Llegir-lo és una bona manera d’aprendre a estimar-la i no trobareu millor guia urbana. (Font: sebastiabennasar.wordpress)•