Pepita i Elisa Úriz Pí de Badostáin a Berlín Oriental. Història i compromís de les germanes Úriz

+ Pepita i Elisa Úriz Pí de Badostáin a Berlín Oriental. Història i compromís de les germanes Úriz. Pepita i Elisa Úriz Pí de Badostáin a Berlín Oriental. Historia y compromiso de las hermanas Úriz. 2010 Concejo de Badostáin i Ayuntamiento del Valle de Egües (Navarra). 21 x 30 cm. 34 pàg. + 34 pàg. Il·lustrat. Molt bon estat, sense noms ni escrits. Llengua: català i castellà. (pedagogia, feminisme, comunisme, antifeixisme). Preu: 16 euros. (13.222)

Si s’hagués de destacar algún dels molts valors que representen Pepita Úriz Pi (Badostáin de 1883 - Berlín Oriental, 1958) i Elisa Úriz Pi (Tafalla, 1893 - Berlín Oriental, 1979), aquest seria el profund compromís social que van assumir al llarg de tota la seva vida. Professores de les Escoles de Magisteri de Girona, Lleida i Tarragona, Pepita i Elisa van tenir protagonisme un històric a les Nacions Unides i una projecció d’abast Internacional en la Defensa dels Drets de la Dona i de la Infància.

Encara més excel·lent va ser la seva contribució als avenços pedagògics de l'Espanya de principis del segle XX, avançant-se més de 50 anys als mètodes d'ensenyament que s'implantarien durant la dècada dels seixanta.

Militants comunistes amb la II República, van impulsar les primeres organitzacions feministes i la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament (FETE), el principal sindicat del professorat. L'assassinat d'Antonio Sesé, líder sindical i marit d'Elisa, va donar al maig de 1937, un gir trascendental a les seves vides, ja que des d’aquest moment només la mort aconseguiria separar-les.

En esclatar la II Guerra Mundial, van ocupar un lloc d'honor en l'èpica lluita de la Resistència Francesa contra la dominació nazi, veient-se obligades després a exiliar-se a la República Democràtica d'Alemanya, concretament a Berlín Oriental. Allí van viure fins a la seva mort, Pepita el 1958 i Elisa uns anys més tard, el 1979, sense que els fos possible veure de nou el lloc on havien nascut.

El guió, la recerca i els textos són de Manuel Martorell -Elizondo (Navarra, 1953), periodista i historiador. Els seus estudis s'han centrat en les dues principals forces que van desafiar al franquisme després de la Guerra Civil: el PCE monzonista, que es va aixecar en armes a través del Maquis, i el carlisme liderat per Manuel Fal Conde i Javier de Borbó-Parma.