HISTORIA DE VILADECAVALLS.- VV. A.A

HISTORIA DE VILADECAVALLS.-DOMÈNEC FERRAN.ESPERANÇA IGLESIS.Mº TERESA NOLLA.MONTSERRAT PEREGRINA.JOSEP PUY

DESCRIPCIÓ:AJUNTAMENT DE VILADECAVALLS. 1991. TAPA DURA. 22,5 X 16,5 CM. 344 PÀGINES. TEXT: CATALÀ.

Cercant l'origen de Viladecavalls, trobem vestigis de la presència de pobles Ibers des de la Riera de Gaià fins al Molinet. La tribu ibèrica dels laietans s’instal·là al Vallès, i el va convertir en una de les zones més poblades de Catalunya.

De l'arribada dels romans a la comarca, fa més de dos mil anys, en donen testimoniança les restes trobades al camí del Molinot, als camps al davant de la vil·la romana, a la Planassa, a la riera de Gaià i a la Tiursa, prop de l'església de Sant Miquel de Toudell.

El primer document escrit sobre la vila data del segle X, en aparèixer el topònim de Toudell, en aquest cas

fent referència a Santa Maria de Toudell, una de les tres parròquies del terme juntament amb la de Sant

Miquel i Sant Martí de Sorbet.

Inicialment, la parròquia de Santa Maria era supeditada de la de Santa Maria de Terrassa.

Aquesta dependència, va continuar fins a principis del segle XIX, quan va passar a dependre de la parròquia de Sant Martí de Sorbet de Viladecavalls. Dins d'aquesta mateixa propietat, i comunicats per una galeria subterrània,també s'hi troba el mas de Can Trias.

El topònim de Viladecavalls el trobem esmentat per primer com al segle XI, com a villa de cavallis, que al llarg

dels segles indistintament també apareixerà com a villa equorum.

Durant els segles XVI i XVII la població estava distribuïda per alqueries amb famílies molt nombroses.

Amitjans del segle XVIII, amb la dinamització de l'agricultura, es comencen a construir la primera aglomeració de cases.

Tot i que tradicionalment l'economia del municipi havia girat entorn l'agricultura, a principis del segle XIX,

amb l'arribada del ferrocarril, la fil·loxera i la seva proximitat amb Terrassa, començà a predominar la

indústria tèxtil.

El sector tèxtil va anar perdent importància a mesura que la industrialització va anar transformant la fesomia

econòmica i social del municipi.

Actualment, la propagació d'un bon nombre d'indústries (als polígons de Can Mir o Can Trias) i la proliferació de les urbanitzacions residencials han suposat un més que considerable

augment demogràfic; l'abril del 2005 es va assolir la xifra de 7.000 habitants, mentre que el 1970 amb prou

feines sobrepassava el miler.