MOSSEN ANTONI BATLLE.- MISCEL.LANIA D'HOMENATGE.-V.V.A.A

 Descripción: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona1992.-TELA EDITORIAL AMB SOBRECOBERTA.- 21X15,5 cm.- 575 PÁG.- Il.lustrat amb làmines fotogràfiques.La tasca a l'escoltisme El 1922 ingressa com soci en el Centre Excursionista de Catalunya i en el 1928 s'integra en l'associació dels Minyons de Muntanya fundada per Josep Maria Batista i Roca, creada l'any anterior i amb qui col·laborarà estretament a si de la Germanor de les Guies Excursionistes y els Minyons de Muntanya.  En constituir-se l'any 1924 la secció de Joventut del Centre Moral i Instructiu de Gràcia, Mn. Batlle hi exercí les funcions de consiliari. El 1930 va fundar, a la parròquia de Jesús de Gràcia, on era mestre de capella de l'escolania, la secció de Minyons de Muntanya ‘Mare de Déu de Montserrat', la primera de caràcter catòlic que es fundava al país. El mateix any es va fer el primer campament de l'agrupament. L'integraven, majoritàriament, nois del Centre Moral, de les escoles del Patronat Domènech i de la mateixa parròquia. Dos anys més tard, a les Carmelites del carrer Montseny, hi organitzava el primer nucli escolta catòlic femení, l'Agrupament Congesta.  Minyons de Muntanya prosseguí durant aquests anys la tasca de formació i extensió amb cursets d'escoltisme, campaments anuals, etc.Els anys 1930, 1934 i 1936 s'editaran diverses publicacions sobre escoltisme :”Proves d'aspirant”- “Carnet del cap de patrulla” i “Quaderns de minyó escolta”. En l'any 1930 Mn. Batlle havia celebrat la primera missa a l'aire lliure en el campament de Llorà, Collsacabra dels Minyons de Muntanya amb autorització de Roma amb el permís aconseguit pel cardenal Vidal i Barraquer. A la qual van assistir el mateix Vidal i Barraquer, el bisbe de Perpinyà, el de Vic, i el de Solsona. El Cop d'estat del 18 de juliol, enxampà, durant el diumenge 19, Mn. Batlle i els seus minyons baixant la Pica d'Estats i hagueren de restar dies als pobles del Pallars Sobirà fins que fou rescat per una autocar custodiat per Mossos d'Esquadra enviat pel Conseller de la Generalitat, Ventura Gassol. Arran d'aquest fets Mn. Batlle s'exilià a Suïssa on resta fins a finals de 1938. El mateix any empès per la situació política tindrà lloc la unificació de Minyons de Muntanya i els Boy Scouts de Catalunya.  A Suïssa, primer a Zuric i des de 1938 a Deva a Euskadi. Després d'una primera etapa depressió i desolació moral atès la situació del país, es refarà amb els contactes amb l'escoltisme forà. Aprengué les tècniques escoltes i perfeccionarà els seus coneixements musicals (flauta de bec) i de cançons centre europees que després introduirà en el cançoner escolta. Retorn al país i represa de l'escoltisme.Retorna el 1939 un cop acabada la guerra. Arribà malalt i restar un temps convalescent acas del seu germà. Mn. Batlle no s'integrarà en l'estructura de parròquies. Es guanyarà la vida amb classes de religió al Liceu Francès del c/ Moià, i a les monges alemanyes (Sant Elisabet) al c/La Forja i després c/ Copèrnic.  El 1943 amb el seu grup del Col·legi de Santa Florentina del c/ Calaf adscrit a la a parròquia de la Bonanova, reprèn les activitats escoltes, sota la cobertura del Catecisme de Sant Magí i dóna suport a altres grups. El 1944 ja es feren els primers campaments anuals. Participarà amb els minyons en els pelegrinatges a Roma a Santiago de Compostela, i en l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947.  L'any 1943 ja havia contactat amb el grup de dirigents(escoltes anteriors a la guerra civil que intentava la represa de l'escoltisme. Són escoltes d'agrupaments i associacions diferents, laics i confessionals. Després d'una sèrie de contactes el 1945 decideixen recuperar l'estructura unificada amb canvis en el funcionament: el Consell General d'Institució Catalana d'Escoltisme (Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya) ICE. El Consell demanarà a Mn. Batlle que s'integri a l'òrgan de direcció i reconeixent-lo com a consiliari dels agrupaments confessionals integrats. A partir d'aquest any s'accelerà la represa de l'escoltisme català amb la creació d'agrupaments i recuperació dels antics, la creació d'estructures pedagògiques, etc. El 1948 ja hi havia vint-i-un agrupaments en actiu al Principat i vuit eren de fora de Barcelona.  L'any 1950 Mn. Batlle participa amb el seu grup en l'entronització de Sant Bernat organitzada per l'Agrupació Excursionista de Catalunya i els Minyons de Muntanya en el campament més important (270 tandes) de després de la guerra. Els anys següents continuaran els campaments i activitats (Clarà, Palau-Solità, Siuret, Montgarri amb la celebració del vint-i-cinquè aniversari de l'escoltisme a Catalunya, etc.  La pressió de les autoritats franquistes, però, augmentava cada cop més. Un exemple foren els fets que es produïren al Montnegre quan l'aplec de la branca minyons del 23 de maig del 1953 en què participaven unes 50 patrulles i uns 300 nois fou interromput a tres quarts de cinc del matí per uns noranta elements de la Guardia de Franco amb garrots que obligaren als nois a sortir de les tendes i escarniren Mossèn Batlle...  La pressió de les autoritats continuà i fou tan forta que el Consell de l'ICE, davant de les dificultats per un normal funcionament es veié obligat a suspendre el 23 de desembre de 1953 les seves activitats com a tal. A partir d'aquell els agrupaments haurien de continuar per ells mateixos. Tot i això Mn. Batlle va continuar la tasques d'ajuda usant la seva condició de capellà i reclamant quan pertocava la intervenció de la jerarquia de l'església quan sorgien incidents i maldant per altra part per aconseguir l'emparament legal eclesiàstic de tot l'escoltisme o si més no del confessional... En aquest context, però l'escoltisme seguí creixent. Entre 1954 i 1956 havien nascut més de 33 agrupaments nous.El 1954 Mn. Batlle va caure greument malalt, va perdre la parla. Immobilitzat a casa es va dedicar a escriure (escrits que després es van publicar) sobre temes d'escoltisme, del seu agrupament. Mentre rebia a casa seva als responsables escoltes: quan la malaltia s'accentuà els nois escoltes el vetllaven de manera permanent.  Finalment els seus precs van tenir recompensa. Durant els últims dies de la seva vida, en el seu el llit de mort, el bisbe de Barcelona, Dr. Gregorio Modrego pressionat pel Nunci del Vaticà Monsenyor Antonioni i per personalitats catòliques, el nomenà Consiliari Diocesà de l'Escoltisme i prometé l'emparament de l'església per als seus agrupaments escoltes. Amb això s'assegurava la continuïtat de la seva obra