UN NADAL TACAT DE SANG. LA MORT DE L'ABAT BIURE.- SALVADOR CARDÚS.

 

Descripción: AYMÀ Editors de Barcelona, 1961. Barcelona 1961 . Col.lecció : Guió D'Or .. Enquad : rústica amb solapes . 17,5 x 24,5cms. 276pag. Lámines en heliogravat . il.lustracions intercalades en el text . Tirada de 330 exemplars en paper de fil Ingres Guarro, numerats, Exemplars Nº 308. il.lustracions de Maria Rosa Armengol, Antoni Bescos, Abel Giralt Miracle i Francesc Almuni . Mapa de la genealogía de la familia Saltells . Plànol del monestir de Sant Cugat del VallèsBIURE, Ramon Arnau de Abat del monestir de Sant Cugat 1348-1350 Membre d’una família de cavallers de l’Empordà, amb parents eclesiàstics en altres monestirs. La seva és una biografia conflictiva de la que masses vegades coneixem els efectes, però no les causes. Poc després de la professió monacal, li fou donat el càrrec d’obrer, amb la missió d’acabar l’obra de l’església. Tanmateix, nasqueren discrepàncies sobre la seva persona i un grup de monjos dirigits pel prior arribaren a l’agressió física. El bisbe de Barcelona recomanà el seu allunyament del monestir amb l’excusa de cursar estudis a Lleida. Li fou mantingut l’ofici i parts que li corresponien, mentre que un procurador actuava en nom seu. Per ell sabem que el papa havia autoritzat als monjos a quedar-se amb els sobrants de les rendes de les administracions, malgrat el vot de pobresa i la cerimònia del desapropi. Retornat al cap de set anys, li fou donat el càrrec de cambrer sense oposició aparent. Ramon de Saltells era un cavaller vassall del monestir, amb cosins monjos, que en restar vidu, es retirà al cenobi. La llegenda monàstica pretén que, en no saber res del seu únic fill, ni tant sols si era viu o mort, ja que havia marxat de casa, feu donació dels seus béns als monjos, amb la reserva de 10.000 sous per l’hereu, si un dia tornava. La pesta negra de 1348 s’emportà la vida de l’abat Vallseca i Biure fou escollit nou abat, no se sap en quines circumstàncies, ja que en lloc de rebre la benedicció del bisbe dins el termini habitual de tres mesos, després de nou marxà a Avinyó per rebre-la directament de mans del papa, cosa que excloïa qualsevol dubte sobre la seva legitimitat. Retornat Berenguer de Saltells, que durant aquest temps es troba documentat a Barcelona, possiblement al servei del rei Pere III, reclama el que li pertoca de la seva herència, cosa que l’abat. Importants personatges de la política del moment fan de mitjancers i a la fi el jurista Pere de Çarovira dicta un laude: el monestir es podrà quedar amb les terres, però ha de pagar 47.350 sous a Berenguer en el termini de sis mesos per diferents conceptes legals als que tenia tot el dret. Altrament es podrà possessionar de l’herència. Algú havia assessorat molt malament al seu pare en el moment de fer la donació. Està previst que l’abat pugui vendre la part que calgui de l’herència per obtenir els diners. Però després de la pesta el que sobren son terres i no hi ha comprador. Només un jueu n’ofereix 48.000 sous, que en prou feines cobreix la indemnització i les despeses. L’abat es nega al•legant que no té llibertat d’acció. Els mitjancers no assoleixen fer-lo canviar d’opinió i el termini s’acaba. La nit de Nadal de 1350, Berenguer de Saltells acompanyat d’un grup de fidels entra armat a l’església i occeix a l’abat, revestit amb la capa pluvial. Els motius de l’acció són molt confusos, ja que finit el termini Saltells podia entrar en possessió de l’herència. Llavors, perquè la mort? El rei tarda uns dies en reaccionar i els dóna un mes de temps per presentar-se voluntàriament davant el batlle reial, però ells ho aprofiten per fugir i posar-se sota la protecció del comte de Foix. Les Corts de 1351, a Perpinyà, dicten sentència condemnatòria per un crim “mai vist” i l’acta s’annexa a les Constitucions de Catalunya, únic crim de tota la història que ha rebut aquest tractament. Mai els fou concedit el perdó. Les Corts, però, legislaran a favor de les vídues i orfes perquè no pugui fer-se altres donacions a l’Església, com la que realitzà Ramon de Saltells. L’assassinat pot ser interpretat com un clar advertiment a la jerarquia eclesiàstica front el seu afany immoderat d’acumulació de terres. Lengua de Publicación:Catalán