EL SENYAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Edición: Generalitat de Catalunya, 1984. ISBN: 84-303-0351

Títol: El Senyal de la Generalitat de Catalunya

Idioma: Català

Edición: Generalitat de Catalunya

Any Edició: 1984

ISBN: 84-393-0351-3

Pàgines: 35

Format: 21,00 x 29,50 cm

Enquadernació: Rústica

PRESENTACIÓ:

El Senyal de la Generalitat, introduït ja el 1932 com explica el preàmbul del Decret 97/1981 de 2 d'abril, reproduït en aquest quadern, va adquirir una especial significació nacional desprès de la guerra civil de 1936-1939, a mesura que s'anava incrementant l'abast social i polític de la reivindicació d'un Estatut d'Autonomia durant el període de privació de les libertats democràtiques, fins al punt que va ser utilitzat popularment amb proliferació de representacions gràfiques, moltes d'elles espúries, no sols com a distintiu de la nostra llavors enyorada institució autonòmica, sinó com a expressió de la identitat nacional de Catalunya.

Malgrat que el Senyal va ser recuperat i, en general, utilitzat ja en la seva forma correcta des del restabliment de la Generalitat el 29 de setembre de 1977, a partir de materials gràfics dipositats a la impremta-escola de la Casa de Caritat, calia determinar, sense possibilitat de dubte, la seva expressió gràfica genuïna per tal de poder precisar-ne les característiques, oficialitzar així el Senyal en la nova Generalitat estatutària i procurar que en l'esdevenidor aquesta forma fos l'única usada, molt especialment en els materials gràfics i identificadors de la Generalitat (impresos, segells, publicacions, retolacions).

Les variacions amb què fins aleshores apareixia el dit Senyal es referien a la forma de l'oval, a si aquest havia d'ésser doble o no, als límits extrems de les barres, al dibuix de les fulles lauriformes dels angles i, finalment, a l'existència o inexistència d'alguna norma sobre el seu acoloriment.

Un article publicat a "Avui" del 30 de maig de 1980 pel Sr. Miquel Joseph i Mayol semblava haver deixat la paternitat del Senyal aclarida, en fer l'atribució del dibuix a Josep Obiols. Per altra part, aquesta paternitat resultava versemblant perquè el seu estil estava dins el corrent noucentista llavors encara vigent, tot i l'aparició de diversos corrents posteriors. Però el fet d'ésser ja traspassat aquell eminent artista ens deixava en la impossibilitat de consultar-lo.

El 5 d'agost del mateix any, un article del Sr. Josep Mainar, publicat a "Avui" deixava palès que calia atribuir l'original del Senyal a l'arquitecte Bartomeu Llongueres, sortosament vivent. Un contacte directe amb aquest testimoni de major autoritat ens permeté de disposar d'un nou dibuix que refeia l'original perdut de forma idèntica al primer que havia estat utilitzat per la Generalitat des del 1932.

D'acord amb aquest testimoni i amb la conversa mantinguda amb l'autor es va redactar el Decret 97/1981, de 2 d'abril, que fa referència a les característiques del Senyal de la Generalitat.

Quant a la seva utilització, el Govern de la Generalitat, pel Decret 56/1982, de 18 de març, va autoritzar-ne l'ús com a escut de les Corporacions Locals que no en tinguessin de propi.

La present publicació, en reunir totes les disposicions relatives a aquest tema i desenvolupar-les amb destinació als organismes de la Generalitat, a les Corporacions Locals i als professionals, posa a disposició d'aquests i del públic en general la informació necessària per a la reproducció fidel i correcta d'un símbol que els catalans contemplem amb complaguda veneració.