La croada catalana. L’exèrcit de Jaume I a Terra Santa. Ernest Marcos. Esfera de los Libros 2006

La croada catalana. L’exèrcit de Jaume I a Terra Santa

Autor: Ernest Marcos

Edita La Esfera de los Libros

2006

1ª edició

253 pág.

25 cm.

Tapa dura

Sobrecubierta

Excelente estado

Ara, quan s’apropa la commemoració del vuitè centenari del rei, nascut a Montpeller la nit de la Candelera de l’any 1208, trobem oportú de retornar a la croada de Jaume I a Terra Santa, a aquest episodi mig oblidat de la seva vida per explicar-lo de bell nou en el seu context històric global i analitzar-lo així en conseqüència, no com el capritx isolat d’un sobirà envellit, sinó com un esdeveniment crucial de la política internacional de la segona meitat del segle XIII. El seguiment d’aquesta història ens portarà a escenaris molt llunyans.

Aquest llibre recupera un episodi poc conegut de la vida de Jaume I: la seva intenció de participar en una croada a Terra Santa l’any 1269. L’autor, Ernest Marcos, analitza aquest fet no com una aventura tardana d’un rei envellit, sinó com una operació política i militar amb implicacions internacionals dins el context mediterrani del segle XIII.

Jaume I, conegut per les seves conquestes a Mallorca i València, va planificar una expedició a Terra Santa amb l’objectiu d’alliberar els llocs sants del domini musulmà. L’expedició es va preparar amb gran detall: es va reunir un exèrcit de prop de 2.500 homes a Barcelona, amb la intenció d’unir-se als mongols de l’Il-kanat, que en aquell moment eren aliats potencials contra els mamelucs d’Egipte. Tot i els preparatius, una tempesta va afectar la flota catalana poc després de salpar, obligant el rei a tornar a port. Jaume I va decidir no continuar el viatge, però dos dels seus fills il·legítims, Ferran Sanxis de Castre i Pere Ferrandis d’Híxar, van seguir cap a Acre, on van participar en la defensa dels territoris cristians.

El llibre aprofundeix en les motivacions polítiques, religioses i diplomàtiques de la croada, i mostra com la Corona d’Aragó tenia interessos estratègics a la Mediterrània oriental. També analitza les relacions amb altres potències cristianes i musulmanes, així com el paper de les ordres militars i les institucions eclesiàstiques. Amb una narrativa rigorosa i documentada, Marcos reconstrueix aquest episodi oblidat, aportant una nova visió sobre la figura de Jaume I i el seu paper en l’escenari internacional. El llibre convida a reconsiderar la croada catalana com una iniciativa ambiciosa, que reflecteix les aspiracions globals de la monarquia aragonesa.