Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999-2008. Josep M.Barris i Ruset. Dedicat per l’autor

Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999-2008

Autor: Josep M. Barris i Ruset

Exemplar amb dedicatporia de l’autor

Edita Roses Publicacions

21 cm.

494 pàg.

Excelente estado!

Aquest llibre és el resultat de la recopilació de més de dos-cents articles periodístics publicats al llarg dels darrers nou anys al Diari de Gironaper Josep Maria Barris, arxiver municipal de Roses. La recopilació d’aquests articles s’ha ordenat, de manera temàtica i cronològica, en nou capítols, a fi d’establir una seqüènciació lògica i entenedora per al públic lector. En tractar-se d’articles periodístics podríem pensar que estan mancats de rigor històric. Lluny d’això, tot i que no hi ha aparat crític, cada afirmació està basada en tot un devessall de dades o de publicacions que documenten abastament els plantejaments que es fan. Les referències d’arxiu hi són donades amb profusió de detalls, així com les que procedeixen de fons bibliogràfics. D’especial ajut en la confecció d’aquests articles ha estat la recerca efectuada a Roses en els darrers anys, una mostra de la qual és la col·lecció Papers de Recerca. I també les campanyes d’excavació efectuades dins la ciutadella, algun treball, malhauradament inèdit com el d’Hug Palou, i, en general, la feina feta des de l’arxiu municipal, que ha donat lloc a exposicions i publicacions. D’altra banda, el format curt de l’article periodístic dóna una agilitat i una frescor que, sovint, els llibres d’història no tenen. És un encert, doncs, haver convertit aquesta recopilació d’articles en un llibre. 7 Ja fa temps que els arxivers han sortit del cau. La vella imatge de l’arxiver envoltat de papers esgrogueïts i esquinçats pel pas del temps, tancat a les quatre parets de l’arxiu, temps ha que l’hem abandonada. Josep Maria Barris és un exemple de l’arxiver que creu en la seva feina, que la fa a consciència i que, sobretot, creu en la funció social de l’arxiver i de la història. Una d’aquestes funcions consisteix a donar a conèixer –sempre des d’un posicionament crític, tot contribuint a formar consciències ciutadanes crítiques– allò que ha estat el passat i el present de la seva població, perquè, això no s’ha d’oblidar, és des del present que s’escriu la història. Des del present se cerca en el passat, però per tornar al present quotidià: val la pena fixar-se en la data i el mes de l’any en què varen ser publicats els articles. En força casos el calendari laboral, lúdic i festiu, l’efemèrides de Roses hi és al darrere. Amb la feina feta, i ara recollida en aquest volum, moltes altres poblacions, empordaneses, gironines i catalanes, voldríen tenir un arxiver d’aquesta mena. Ocupat en la seva feina, preocupat per l’esdevenir de la seva ciutat.

El passat històric de Roses, tal com es presenta en aquest recull, és un veritable llibre obert de la història de l’Empordà i de la història de Catalunya. Queden restes en el patrimoni de la població per explicar aquest passat, altres no n’han deixat restes materials. Els fons d’arxiu, encara per descobrir, hi poden ajudar, però sens dubte, a partir de Roses, es poden entendre moltes coses de la història general del país. Hi ha particularitats –de seguit en parlarem–, des de la triple jurisdicció sobre la vila de l’edat mitjana i moderna, al fet militar; però també el seu caràcter litoral i costaner, que expliquen el pes de la pesca i el comerç; però sobretot l’agricultura, i el turisme més recentment, i una societat que s’ha anat fent i construint amb els de dintre i els que hi han anat venint. Una societat que s’ha organitzat dins les muralles i fora les muralles,

Les històries de Roses –des de la primera del mestre Sebastià Martí, el 1895, Rosas. Su fundación y su monasterio. Vicisitudes que ha tenido la villa y sitios que en diferentes guerras tuvo que resistir, que era la mena d’història que es feia a final de segle XIX i a bona part del segle XX– han estat marcades pel passat més llunyà i per la presència militar. Les restes materials d’aquest passat eren evidents: els dòlmens, el monestir de Santa Maria, la ciutadella, el castell de la Trinitat i la torre de cap Norfeu i també alguns documents importants que havien marcat el posicionament de la vila, especialment en la Guerra de Successió. Cada obra s’ha de situar en el seu temps. Josep Maria Barris, tot i tenir present aquest passat, ens porta una història dels homes que han protagonitzat el passat i el present de la población. Especialment, se centra en la seva etapa històrica, de l’edat mitjana ençà, ja que, paradoxalment, s’havia escrit més, i se sabia més, quan ell va començar aquests articles, del passat megalític, grec i romà, i també de les viscissituds militars de la ciutadella i de la Trinitat que no pas de les persones que havien habitat i havien fet Roses. D’una manera gràfica: se sabia més de pedres i muralles que de persones. Ara era hora de posar les persones en el centre de la preocupació historiogràfica.